Te vesties de blanc,
bella, darrera les meves parpelles.
Eres el sol del matí, del vespre.
Queies suaument per les meves mans,
te copsava amb un cop de veu,
i t'apareixies a l'horabaixa disfressada
de sal i arena.
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
No hay comentarios:
Publicar un comentario