il baggaglio

Les mans en un somni.
El somni en les mans.Buit.
I ara que véns? Copso el temps.
Un espai. Una terra. Una maleta plena.
Plena de què? De somnis buits i d'esperança.

jueves, 28 de abril de 2011

IL FUOCO

Com un joc de mans, màgia de
la fogosa sensualitat
penetra en els nostres sentits.

La meva llengua segueix les
curves sensuals del teu coll,
els meus llavis encenen cada
part del teu cos encès que crema.
Les meves mans en el teu SEXE.
Respiració aturada per
la passió.
I de sobte, CLOCKS,
s’aturen passant a l’orgasme
que ens perd en el temps perdut.

sábado, 26 de marzo de 2011

nom

El teu nom és esdrúixol,
l'he après a desaccentuar,
el final de l'hiat ha quedat
en res i, ara, ai! ara, ja
no necessit res;
ni la sintaxi perfecte del teu cos,
ni l'al·literació del so dels gemecs,
ni la complaença del plaer desengranat,
ni les bafarades de l'alè telefònic,
ni les nits en blanc i negre,
ni la llum vermella eròtica del teu sofà.

martes, 1 de febrero de 2011

I

La pell tan sols
és un tel opac
ple de ruïnes.

viernes, 21 de enero de 2011

Autopsicografía

El poeta es un fingidor.
Finge tan completamente
Que hasta finge que es dolor
El dolor que de veras siente.

Y quienes leen lo que escribe,
Sienten, en el dolor leído,
No los dos que el poeta vive
Sino aquél que no han tenido.

Y así va por su camino,
Distrayendo a la razón,
Ese tren sin real destino
Que se llama corazón.

Pessoa

miércoles, 5 de enero de 2011

I

I no som visionària del futur,
ni tan sols del present.
Som visionària de ma vida
estorta a lloms del cavall del temps.
JO, ironia de la vida,
dibuix en les paraules que conec
i mat a cau de la ploma
que els dits subjecten.
Subratll l'amor d'un jo
patètic i indefinit.

viernes, 31 de diciembre de 2010

Fulles d'herba. Walt Whitman.

5

Mireu la forma femenina,
Una aurèola divina n’exhala de cap a peus,
Ella atrau amb feréstega i innegable atracció,
Jo em sento atret pel seu alè, com si jo no fos sinó un vapor desvalgut, tot cau de banda menys jo i ella,
Llibres, art, religió, temps, la terra visible i sòlida, i allò que era esperat del cel o temut de l’infern, tot ara és consumit,
Folls filaments, rebrolls ingov ernables ixen d’ella jugant, la resposta igualment ingovernable,

Cabell, pit, anques, plec de cames, flonjo caient de mans, tot difós, les meves també difoses,
Flux agullonat pel reflux i reflux agullonat pel flux, carn d’amor que s’infla i deliciosament panteja,
Infinits, límpids raigs d’amor calents i enormes, trèmola gelatina d’amor, blanc ruixim i suc delirant,
Nit d’amor nupcial segurament fent via, suaument vers l’aurora postrada,
Ondulant vers el dia, que, rendit, es dóna.
Perduda en l’estreta abraçada de dolça carn del dia.

Heus aquí el nucli –com que el nen és nat de dona, l’home és nat de dona-,
Heus aquí el bany de naixença, aquí la fusió de petñit i gran, i l’eixida altra volta.

No us avergonyiu pas, dones, el vostre privilegi inclou totes les coses, i és la font de totes les coses,
Vosaltres sou la porta del cos, i vosaltres sou la porta de l’ànima.

La fembra conté totes les qualitats i les tempera,
Ella és al seu lloc i es mou amb perfecte equilibri,
Ella és toca cosa degudament velada, és alhora passiva i activa,
Ella ha de concebre filles tan bé com fills, i fills tan bé com filles.

Com jo veig la meva ànima reflectida en la natura,
Com jo veig, a través d’una boira, un ésser de perfecció, salut i bellesa inefables,
Veig la testa inclinada i els braços plegats sobre el pit, la fembra jo veig.

THE PARADOX OF OUR AGE

We have bigger houses but smaller families;
more conveniences, but less time;
We have more degrees, but less sense;
more knowledge, but less judgement;
more experts, but more problems;
more medicines, but less healthiness;
We've been all the way to the moon and back,
but have trouble crossing the street to meet
the new neighbor.
We build more computers to hold more
information to produce more copies then ever,
but have less communication;
We have become long on quantity,
but short on quality.
These are times of fast foods
but slow digestion;
Tall men but short character;
Steep profits but shallow relationships.
It's a time when there is much in the window,
but nothing in the room.

The 14th Dalai Lama