illes blanques

Te vesties de blanc,
bella, darrera les meves parpelles.
Eres el sol del matí, del vespre.
Queies suaument per les meves mans,
te copsava amb un cop de veu,
i t'apareixies a l'horabaixa disfressada
de sal i arena.

Eren les nou

Eren les nou. Arribaves.El cel feia olor de primavera.
Tot tancat. Obert. Els colors. Desfets.
Petjades ràpides. Parpelles. Tot.

LA POR

La por de perdre l'itinerari perfecte.
Mentre des d'un no-lloc es claven uns ulls
emboirats d'incertesa.
El comú en particular
de ser la companya justa;
de viatges, de passions, de sexe...
de la certesa d'un port desconegut.