Eren les nou. Arribaves.El cel feia olor de primavera.
Tot tancat. Obert. Els colors. Desfets.
Petjades ràpides. Parpelles. Tot.
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
skip to main |
skip to sidebar
il baggaglio
Les mans en un somni.
El somni en les mans.Buit.
I ara que véns? Copso el temps.
Un espai. Una terra. Una maleta plena.
Plena de què? De somnis buits i d'esperança.
El somni en les mans.Buit.
I ara que véns? Copso el temps.
Un espai. Una terra. Una maleta plena.
Plena de què? De somnis buits i d'esperança.
Tot un món a les parpelles, oi? La vida és senzilla i simple, en el fons. Som nosaltres que no sabem valorar aquesta senzillesa objectivament. Ens enfonsem en la subjectivitat sense poder-ho (o saber-ho) evitar. M'agrada aquest poema.
ResponderEliminar