il baggaglio

Les mans en un somni.
El somni en les mans.Buit.
I ara que véns? Copso el temps.
Un espai. Una terra. Una maleta plena.
Plena de què? De somnis buits i d'esperança.

viernes, 21 de enero de 2011

Autopsicografía

El poeta es un fingidor.
Finge tan completamente
Que hasta finge que es dolor
El dolor que de veras siente.

Y quienes leen lo que escribe,
Sienten, en el dolor leído,
No los dos que el poeta vive
Sino aquél que no han tenido.

Y así va por su camino,
Distrayendo a la razón,
Ese tren sin real destino
Que se llama corazón.

Pessoa

miércoles, 5 de enero de 2011

I

I no som visionària del futur,
ni tan sols del present.
Som visionària de ma vida
estorta a lloms del cavall del temps.
JO, ironia de la vida,
dibuix en les paraules que conec
i mat a cau de la ploma
que els dits subjecten.
Subratll l'amor d'un jo
patètic i indefinit.