El teu nom és esdrúixol,
l'he après a desaccentuar,
el final de l'hiat ha quedat
en res i, ara, ai! ara, ja
no necessit res;
ni la sintaxi perfecte del teu cos,
ni l'al·literació del so dels gemecs,
ni la complaença del plaer desengranat,
ni les bafarades de l'alè telefònic,
ni les nits en blanc i negre,
ni la llum vermella eròtica del teu sofà.
sábado, 26 de marzo de 2011
Suscribirse a:
Entradas (Atom)