IL FUOCO

Com un joc de mans, màgia de
la fogosa sensualitat
penetra en els nostres sentits.

La meva llengua segueix les
curves sensuals del teu coll,
els meus llavis encenen cada
part del teu cos encès que crema.
Les meves mans en el teu SEXE.
Respiració aturada per
la passió.
I de sobte, CLOCKS,
s’aturen passant a l’orgasme
que ens perd en el temps perdut.

nom

El teu nom és esdrúixol,
l'he après a desaccentuar,
el final de l'hiat ha quedat
en res i, ara, ai! ara, ja
no necessit res;
ni la sintaxi perfecte del teu cos,
ni l'al·literació del so dels gemecs,
ni la complaença del plaer desengranat,
ni les bafarades de l'alè telefònic,
ni les nits en blanc i negre,
ni la llum vermella eròtica del teu sofà.

I

La pell tan sols
és un tel opac
ple de ruïnes.

Autopsicografía

El poeta es un fingidor.
Finge tan completamente
Que hasta finge que es dolor
El dolor que de veras siente.

Y quienes leen lo que escribe,
Sienten, en el dolor leído,
No los dos que el poeta vive
Sino aquél que no han tenido.

Y así va por su camino,
Distrayendo a la razón,
Ese tren sin real destino
Que se llama corazón.

Pessoa

I

I no som visionària del futur,
ni tan sols del present.
Som visionària de ma vida
estorta a lloms del cavall del temps.
JO, ironia de la vida,
dibuix en les paraules que conec
i mat a cau de la ploma
que els dits subjecten.
Subratll l'amor d'un jo
patètic i indefinit.